Joves universitaris vestits de vermell, de negre i celeste i joves universitàries vestides de taronja, verd, groc i rosa, repartits per pavelló entre les taules del nostre menjador principal; enèrgics, vibrants, somrients i ansiosos. Començava un nou curs.
Trenta-cinc setmanes s'han succeït des d'aquell sopar d'inauguració, a aquest Sopar de Gala de fi de curs del 2024 - 2025. Ara, aquests mateixos joves repartits per grups d'afinitat, vestits de gala - una mica més cansats i nerviosos a causa de la càrrega de les seves assignatures - i s'amunteguen per a treure's fotos grupals, posant per al nostre fotògraf amb el seu modelet, les seves amistats i un somriure del qual nosaltres, l'Equip d'Animació de la Residència La Salle Bonanova, podem sentir-nos una miqueta culpables.
És que, entre un ritu i l'altre de pas, es troben els elements aparentment inconnexos que cobren sentit al final. Hem passat per trenta-cinc diumenges de targetes oblidades en les seves llars, trenta-cinc dilluns de voluntariat social ‘’Pels carrers de Barcelona’’, trenta-cinc dimarts d'interminables i apassionants nits de bàsquet, d'assajos musicals i de tornejos de futbol – el de les estrelles i el de les nostres estrelles, és clar -. Hem gaudit d'altres tantes nits de crispetes, llaminadures i manta amb trivials, sèries i pel·lícules; nits de festa i nits de terror, com a Nadal, Carnestoltes i Halloween, i una infinitat d'activitats amb les quals ens hem divertit jugant a la LIPA - Lliga de Pavellons per als no entesos -.
No tot s'aprèn a la Universitat, i per això, hem passat per tallers de cuina on vam aprendre a fer sushi i pizza. També hem gaudit les delícies del nostre xef David Subils, que, de tant en tant, ha estat el pilot d'un vol gastronòmic amb destinacions com Mallorca, Aragó, l'Equador i l'Argentina, sense necessitat d'anar al Prat, ni agafar un vol. Amb aquest eixamplament de la frontera del conegut, també ha col·laborat el Magisteri Marcos Cerveira, amb qui hem xerrat sobre les desigualtats, les tensions i la sostenibilitat del món en què vivim.
El curs ja gairebé és història, i com tot ritu de pas finalitzat, s'obre una nova etapa que comença amb el dol i el comiat dels qui han finalitzat els seus estudis i dels qui ja no ens acompanyessin l'any que ve. Amb aquestes paraules els desitgem un feliç avenir. I als qui tornen, els desitgem unes molt merescudes vacances i els rebrem l'any que ve a la seva casa a Barcelona.